Una institución singular : los concilios provinciales de Tarragona en la Edad Moderna / Ignasi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 20 (2010) , 16 p (Estudios sobre la Iglesia en la Monarquía Hispánica) 
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

El concili de Trento va ordenar als arquebisbes convocar concilis provincials a cada província eclesiàstica cada tres anys. No obstant això, aquest mandat no va ser efectiu a cap província catòlica. Per això la sèrie ininterrompuda de concilis provincials de Tarragona entre el segle XVI i 1757 és un fet remarcable que mereix atenció. El seu estudi permet establir que aquests concilis actuaven com una institució representativa de l'estament eclesiàstic català. En ells, els bisbes i els representants dels cabildos i dels monestirs tractaven sobre els impostos, la jurisdicció o les reformes religioses.

Del amor y otros negocios. Los capítulos matrimoniales como fuente para el estudio de la historia de las mujeres
Gascón Uceda, M. Isabel


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 6, núm. 18 (2009) , 17 p (El matrimonio en el corazón de la sociedad) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resum en castellà i anglès.

El matrimoni segueix sent durant l'època moderna una institució que respon a la doble necessitat de garantir la reproducció biològica dels individus i el manteniment d'unes estructures estables que garanteixin l'ordre social. És la condició indispensable per poder establir la legitimitat de la mare i els fills, garantint la continuïtat del llinatge. Amor i matrimoni no solen coincidir durant l'Edat Moderna. Els sentiments es consideren motius irracionals que impedeixen realitzar un matrimoni "convenient" estable i feliç. Despullat d'elements irracionals es converteix en un contracte econòmic i privat que pretén mantenir el patrimoni familiar dins del grup i, si és possible, incrementar-ho. Els pactes entre famílies es realitzen sense la intervenció dels futurs esposos. Els capítols matrimonials són documents privats en els quals es recullen aquests pactes sobre els quals s'assentarà el règim econòmic de la nova família, adaptant-se a cada cas particular.

Cataluña contra la Monarquía Borbónica: La Primera Constitución de las Cortes Catalanas de 1705-1706 / Germán Segura García
Segura García, Germán


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 5, núm. 13 (2006) , p. 1-21 (Cataluña contra la Monarquía de los borbones) 
Notes. Inclou apèndix: Primer Constitució (1706) o Llei d'exclusió dels Borbons. Resum en castellà i anglès.

Les Corts de Barcelona de 1705-1706 tenen una gran importància per haver sigut les últimes de la Catalunya de l'Antic Règim. La derrota del bàndol austriacista en la Guerra de Successió provocà l'abolició de les institucions polítiques del Principat i la fi d'un Estat que havia enlluernat amb llum pròpia des de l'Edat Mitjana. En el present article s'estudia la primera Constitució d'aquesta última reunió del monarca amb els estaments de la terra. També anomenada Llei d'Exclusió de la casa de Borbó, en aquesta Constitució els catalans van consentir finalment en l'aprovació d'una resolució que tenia un significat polític sense precedents. A més a més, en aquesta Constitució apareix per primera vegada en un document d'aquestes característiques el terme "Lleis federals", concepte que ha donat lloc a exagerades interpretacions que haurien de matitzar-se. Partint, aleshores, a la mort de Carles II, intentarem exposar la nostra lectura dels aconteixements.

La Universidad de Barcelona en el siglo XVI / [Ressenya de:] José Pardo Tomás
Pardo Tomás, José


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 4, núm. 12 (2005) , p. 1-3 : il. (Review) 
Resum en castellà i anglès.
Ressenya de:
- Fernández Luzón, Antonio. La Universidad de Barcelona en el siglo XVI. Barcelona : Universidad de Barcelona, 2005